Si esteu interessats en la compra o lloguer d’habitatges amb protecció oficial us heu d’inscriure en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial.

La inscripció a aquest Registre la podeu fer a través del web www.registresolicitants.cat .

En aquesta pàgina web trobareu indicacions sobre els requisits i documentació necessària per accedir-hi, la normativa que el regula i les oficines on us podeu adreçar de tot Catalunya.

Sí, les persones inscrites han de comunicar al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Terrassa, qualsevol modificació de les dades inscrites.

La variació eventual en els ingressos de la unitat familiar només s’ha de comunicar en cas que representi el 10% del total.

No, cal inscriure’s en el municipi on s’està empadronat, es pot indicar altres municipis a la sol•licitud, fins un màxim de tres.

Sí, sempre que la sol•licitud estigui degudament emplenada i signada pels majors de 18 anys inscrits en ella.

Tant si es tracta d’un habitatge de promoció privada o pública, els tràmits són aquests:

Les persones físiques titulars d’un habitatge protegit, l’han de destinar al seu domicili habitual i permanent. Si per algun motiu degudament justificat, no poden viure a l’habitatge, per a poder llogar-lo, cal demanar autorització a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya justificant documentalment aquests motius.

En aquest cas:

* Si els titulars van gaudir d’ajuts d’adquisició (préstec qualificat i/o subvenció) i encara no han transcorregut 10 anys des de la data de formalització del préstec qualificat, abans d’atorgar l’autorització de lloguer hauran de retornar tots els ajuts rebuts incrementats amb els interessos legals corresponents i cancel·lar el préstec qualificat (un cop transcorregut aquest termini, no cal ni retornar els ajuts rebuts ni cancel·lar el préstec).

* La renda a percebre serà com a màxim la que s’indiqui a la resolució de l’autorització.

* Els llogaters hauran d’estar inscrits al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial.

* El contracte de lloguer s’ha de dur a visar a l’Agència de l’Habitatge dins del termini que s’indica a la resolució d’autorització i ha d’incloure les clàusules obligatòries.

Les clàusules d’inclusió obligatòries són:

* La identificació del número d’expedient de protecció oficial.

* La renda pactada.

El compromís del llogater de:

* Destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent, i que, en cap cas, el destinaran a segona residència o a un altre ús.

* Ocupar l’habitatge en el termini de tres mesos a partir del seu lliurament

Són habitatges de o amb protecció oficial de promoció privada els promoguts per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, la promoció i adquisició dels quals es fa amb els ajuts establerts (préstecs hipotecaris amb una entitat de crèdit i/o subvencions) en els diferents plans d’habitatge.

1. Venda a terceres persones

Les persones titulars d’un habitatge protegit, el poden vendre en qualsevol moment, amb les condicions següents:

Durant els 10 primers anys: si els titulars van gaudir d’ajuts d’adquisició (préstecs qualificats i/o subvencions), per fer la transmissió de l’habitatge han de demanar autorització de venda a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, retornar tots els ajuts rebuts incrementats amb els interessos legals corresponents i cancel·lar el préstec qualificat.

Un cop hagin transcorregut 10 anys: no cal l’autorització de venda per fer la transmissió, ni retornar els ajuts rebuts, només cal tenir en compte que si a l’escriptura consta un dret de tempteig i retracte, o un dret d’opció de compra a favor d’algun organisme, s’ha de notificar a aquest organisme la decisió de transmetre’l, amb indicació del preu de la transmissió, la forma de pagament i les dades de les persones interessades (aquest organisme pot exercir el seu dret de tempteig i adquirir l’habitatge).

El preu de venda màxim no pot superar el legalment establert.

Els adquirents han de reunir les condicions fixades per a cada tipus d’habitatge protegit.

El document de transmissió s’ha de presentar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya perquè el visi i ha d’incloure les clàusules obligatòries.

2. Venda entre titulars

En aquest cas només cal justificar que la persona que adquireix la part de l’altre copropietari compleix les condicions per ser titular d’un préstec qualificat, i no s’han de retornar els ajuts.

Les clàusules obligatòries en els documents de transmissió dels habitatges protegits són:

La identificació del número d’expedient de protecció oficial.

El preu de venda pactat.

Compromís dels adquirents de:

- Destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent i que, en cap cas, el destinaran a segona residència o a un altre ús.

- Ocupar l’habitatge en el termini de tres mesos a partir del seu lliurament.

Si el document que porteu a visar és un contracte de compravenda privat:

- Compromís d’elevar aquest contracte a escriptura pública en el termini màxim de tres mesos comptats a partir de la data del contracte.

Si es tracta d’un habitatge qualificat a l’empara de la normativa del 2005 i anys posteriors: l’obligació de notificar al departament competent en matèria d’habitatge la decisió de transmetre’l mentre sigui vigent la qualificació. L’Administració de la Generalitat de Catalunya es reserva el dret d’opció legal.

Són habitatges de promoció pública els habitatges promoguts per un organisme públic (Incasòl i ajuntaments) quan la promoció i adquisició dels habitatges es fiança amb pressupost de l’organisme promotor.

1. Venda a terceres persones

Els habitatges de promoció pública només es poden transmetre entre vius, en segones i posteriors transmissions, un cop hagin transcorregut 5 anys des de la data del contracte de compravenda i sempre que prèviament s’hagi liquidat la totalitat de les quanties que es paguin a termini al promotor.

Un cop transcorregut aquest termini, les persones titulars d’un habitatge de promoció pública el poden vendre, sense haver de demanar autorització a l’Administració, amb les condicions següents:

- Que prèviament s’hagin liquidat la totalitat de les quanties que es paguin a termini al promotor.

- En cas de constar a l’escriptura un dret de tempteig i retracte a favor d’algun organisme, han de notificar-li la decisió de transmetre’l, amb indicació del preu de la transmissió, la forma de pagament i les dades de les persones interessades en l’adquisició (aquest organisme pot exercir el seu dret de tempteig i adquirir l’habitatge).

- El preu de venda màxim no pot superar el legalment establert.

- Els adquirents han de reunir les condicions fixades per ser titular d’un habitatge de promoció pública.

- El document de transmissió s’ha de presentar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya perquè el visi i ha d’incloure les clàusules obligatòries.

Les clàusules obligatòries en els documents de transmissió dels habitatges protegits són:

La identificació del número d’expedient de protecció oficial.

El preu de venda pactat.

Compromís del/s adquirent/s de:

- Destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent, i que, en cap cas, el destinarà/en a segona residencia o a un altre ús.

- Ocupar l’habitatge en el termini de tres mesos des del seu lliurament.

- Si el contracte que es porta a visar és un contracte de compravenda privat: compromís d’elevar aquest contracte a escriptura pública en el termini màxim de 3 mesos comptats des de la data del mateix.

Per demanar aquestes autoritzacions cal presentar el formulari normalitzat corresponent, i aportar la documentació que s’indica.

Per tenir aquesta informació cal presentar a les oficines de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya el formulari normalitzat “Sol·licitud d’informació d’un habitatge protegit”, o enviar-lo per correu postal.

És important fer-hi constar el número d’expedient de protecció oficial a l’empara del qual està qualificat l’habitatge, ja que permet identificar la normativa concreta que estableix les condicions en les que s’ha de fer la transmissió de l’habitatge (preu màxim de venda, requisits dels adquirents, etc).

El visat és l’acte administratiu pel qual l’Administració comprova que el document de compravenda s’ajusta a la legalitat i que conté:

* Les clàusules d’inclusió obligatòria.

* Que s’estableix la durada i el tipus de protecció oficial.

* Que el preu de venda no supera el màxim establert.

* Que els adquirents o llogaters compleixen les condicions establertes per aquest tipus d’habitatge.

Les persones propietàries de l’habitatge protegit que es ven o lloga són les que tenen l’obligació de presentar el document de compravenda o lloguer a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya perquè el visi.

Es pot sancionar els propietaris de l’habitatge, ja que la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, estableix:

- Es considera com a infracció lleu el fet de sotmetre al tràmit de visat els contractes de transmissió dels habitatges protegits (art. 125.3.b).

- Les infraccions lleus es sancionen amb una multa de fins a 9.000 € i en cap cas es poden imposar multes inferiors a 3.000 € (art. 118.3 i 4).

Es tracta de prestacions econòmiques per atendre situacions puntuals d’impagaments del lloguer. Cal complir una sèrie de requisits, com no superar el límit d’ingressos de la unitat de convivència, el límit de l’import impagat i el límit en les quotes de la renda de lloguer. Cal ser titular d’un contracte de lloguer.

No s’accepten contracte de lloguer entre persones que tinguin parentiu.

Les prestacions urgents per cobrir situacions d’impagament de lloguer es poden sol·licitar en qualsevol moment. No es poden tornar a demanar fins que no hagi transcorregut un mínim d’un any entre l’últim mes concedit i la nova sol·licitud.

Cal que els serveis socials emetin un informe de la situació del sol·licitant.

Els llogaters d’habitatges gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya no poden accedir a aquestes prestacions.

Sí, hi ha la prestació d’urgència especial per a persones desnonades.

Cal que les persones desnonades puguin pagar un lloguer, i hi ha un límit d’ingressos, així com un límit en l’import del lloguer que s’ha de pagar, segons la zona geogràfica.

No poden haver transcorregut més de 24 mesos entre la data del desnonament i la data de presentació de la sol·licitud.

Aquesta prestació només pot ser atorgada una vegada.

Hi ha prestacions d’urgència especial per atendre situacions puntuals d’impagaments de quotes hipotecàries. Heu de complir una sèrie de requisits, com no superar el límit d’ingressos de la unitat de convivència, el límit de l’import impagat ni el límit en les quotes d’hipoteca. Cal que sigueu titular d’un crèdit hipotecari.

També cal garantir la liquidació del deute, estar en condicions de continuar pagant les quotes d’amortització hipotecàries, i haver pagat les quotes d’amortització hipotecària durant un mínim de 12 mesos anteriors al període per al qual es sol·licita la prestació.

Sí, hi ha la prestació d’especial urgència per a persones que han patit una execució hipotecària.

Cal que les persones que han patit una execució hipotecària puguin pagar un lloguer, i hi ha un límit d’ingressos, així com un límit en l’import de lloguer a pagar, segons la zona geogràfica.

No poden haver transcorregut més de 24 mesos entre la data de l’execució hipotecària i la data de presentació de la sol·licitud.

Aquesta prestació només pot ser atorgada una vegada.

La cèdula d’habitabilitat és un document administratiu que acredita que un habitatge és apte per ser destinat a residència de les persones i té les condicions tècniques d’habitabilitat, segons la normativa vigent.

La pot sol·licitar el propietari de l’habitatge, l’administrador o un representant autoritzat.

La cèdula d’habitabilitat és necessària per:

- Transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d’ús, en primera transmissió o en transmissions posteriors.

- Donar-se d’alta dels serveis d’aigua, electricitat, gas, telecomunicacions i altres serveis.

De primera ocupació: quan es refereix a habitatges de nova construcció.

De primera ocupació de rehabilitació: quan es refereix a habitatges que són el resultat d’una intervenció o procés de rehabilitació o gran rehabilitació (augment del nombre d’habitatges, canvi d’ús per crear un habitatge, redistribució total de l’habitatge: ampliacions, remuntes i enderrocament de tot l’edifici en què es deixen únicament les façanes).

De segona ocupació: quan es refereix a habitatges que ja existeixen.

De primera ocupació: amb l’imprès normalitzat i documentació complementària.

De segona ocupació: cal que us adreceu a un tècnic (arquitecte o arquitecte tècnic) per tal que faci el certificat d’habitabilitat corresponent.

Desprès, el mateix tècnic pot fer la tramitació directament a les oficines que correspongui o telemàticament.

Si la tramitació no la fa el tècnic, la podeu fer com a particular.

Cal presentar el certificat d’habitabilitat degudament formalitzat i, en alguns casos, documentació complementària. També s’han de pagar unes taxes.

Tenir establert un sistema de control periòdic dels edificis d’habitatges per tal de verificar el deure que tenen els propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles.

La inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) consisteix en una inspecció visual de l’edifici feta per un tècnic competent que té per objecte determinar-ne l’estat en el moment de la inspecció i orientar els propietaris en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment. En cap cas té per objecte detectar vicis ocults.

Una vegada obtingut l’informe tècnic, elaborat mitjançant el Generador d’informes ITE, cal sol·licitar a l’Administració el certificat d’aptitud de l’edifici.

Estan obligats a sol·licitar el certificat d'aptitud els propietaris dels edificis unifamiliars o plurifamiliars, on existeixi l'ús d'habitatge, sens perjudici que puguin contenir també altres usos diferents del residencial.

No estan obligats els titulars d'edificis unifamiliars en què la seva edificació principal estigui separada 1,5 m o més de la via púbica, zones d'ús públic o finques adjacents.

Els edificis d’ús d’habitatge, sempre que es compleixi qualsevol dels supòsits següents:

- Si ho determina el programa d’inspeccions que consta a continuació.

- Si ho determinen programes o ordenances locals, que han de respectar com a mínim el que estableix la normativa vigent.

- Si l’edifici o els habitatges de l’edifici s’han d’acollir a programes públics d’ajuts per al foment de la rehabilitació.

Estan exempts de passar la ITE els edificis per als quals s’hagi iniciat expedient de declaració de ruïna.

Edificis plurifamiliars

Habitatges unifamiliars

Els edificis d’habitatges unifamiliars que disposin de cèdula d’habitabilitat vigent en el moment d’assolir els terminis fixats en aquest calendari no tenen l’obligació de presentar l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici fins a la data que caduqui la cèdula.

En el cas d’edificis que duguin a terme rehabilitacions integrals, i disposin de llicència de primera ocupació el termini d’antiguitat de 45 anys de l’obligació de passar la inspecció tècnica s’inicia a partir de la data de finalització de les obres de rehabilitació integral que fixi el certificat final d’obra i habitabilitat.

Es determina d'acord amb l'any de construcció que consta al cadastre. En el cas que no hi consti, es pot acreditar l’antiguitat per altres mitjans admesos en dret (certificat de final d’obra o certificat de primera ocupació són els documents més habituals que es poden aconseguir dels arxius municipals per certificar la data de construcció).

La borsa de mediació de lloguer social és un servei que actua d’intermediari en el mercat privat de lloguer.

Consisteix en la mediació entre propietaris d’habitatges i demandants de lloguer, per tal de facilitar la formalització de contracte d’arrendament d’habitatge tenint en compte les condicions d’ambdues parts.

L’Oficina Local de l’Habitatge gestiona la borsa de mediació de lloguer social que té com a objectiu incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer a preus moderats.

Us heu d’inscriure al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial, indicant la vostra intenció d’accedir també als habitatges que són propietat de particulars gestionats per la borsa de mediació.

A part de la gratuïtat del servei, us oferim fer la recerca de l’arrendatària que s’ajusti millor a l’habitatge ofert; confeccionar el contracte, l’Avalloguer i tots els documents necessaris per a la formalització de l’arrendament; contractar a càrrec de l’Agència de l’Habitatge dues assegurances: una de la llar que cobreix el continent, la responsabilitat civil i els actes vandàlics, i una altra de defensa jurídica que garanteix els drets de l’arrendadora en cas d’impagament i d’altres situacions en què tercers provoquin danys a la propietat.

Així mateix, portem a terme una tasca d’informació, resolució de dubtes i conflictes, donar part de sinistres a les companyies i fer el seguiment sempre que sigui necessari per tot el termini de durada dels contractes.

A més, pel fet de signar el contracte d’arrendament amb la nostra mediació, l’Avalloguer es regirà per la mateixa normativa que la resta, però tindrà una cobertura de 6 mesos de rendes pendents en lloc de 3. I l’arrendatària gaudirà d’una bonificació del 99% de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP).

Dins el “Programa de mobilització d’habitatges buits” els altres models d’accés a l’habitatge que s’ofereixen són:

- Masoveria urbana

- Cessió d’ús

- Cohabitatge

- Habitatge cooperatiu

S’ha d’inscriure a la borsa de masovers a partir del següent enllaç. Per inscriure’s com a sol·licitant s’han de complir els següents requisits:

- Ingressos mínims de la unitat de convivència de 0,91 IRSC

- Empadronat a Terrassa amb un mínim de 2 anys

- Coneixements sobre diferents àrees constructives (ma d’obra, pintura, sanejament, fontaneria, electricitat, etc)

S’ha d’inscriure al registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial (HPO).

El cohabitatge es compartir l’ús d’un habitatge entre diferents persones sense que hi hagi un lligam parentiu.

L’habitatge cooperatiu és compartir l’ús d’un edifici entre diferents unitats de convivència amb espais d’ús privatiu i d’altres d’ús comunitari.

Els edificis de nova construcció.

Els edificis o parts d’edificis que es venguin o lloguin a un nou arrendatari.

Els edificis o parts d’edificis ocupats per una institució pública, amb una superfície útil total superior als 500 m².

El propietari o promotor del local, edifici o habitatge que es vengui o llogui.

Les agències immobiliàries han d’incloure l’etiqueta energètica en tota l’oferta, promoció i publicitat dels immobles que posen a la venda o lloguer.

El certificat d’eficiència energètica i l’etiqueta corresponent tenen una validesa de 10 anys.

No obstant això, es pot renovar voluntàriament si s’adopten noves mesures d’eficiència energètica en el local, edifici o habitatge que puguin millorar-ne la qualificació.